La prevenció del risc o la prevenció dels accidents?
Per a moltes persones pot semblar el mateix, però no ho és pas: la diferència és molt gran.
Ens hem acostumat a conviure amb el risc; de fet, el risc és quelcom subjectiu, ja que depèn de la percepció individual, les experiències i les circumstàncies de cada persona.
Quan treballem, convivim amb un entorn, unes màquines, unes eines i uns productes, i passem moltes hores envoltats d’aquests elements i dels riscs que comporten. Durant molt de temps potser no ens passarà res, no patirem cap accident, i així poden passar anys.
Amb el temps, el risc passa a formar part de la nostra normalitat, i l’assumim com quelcom intrínsec a la nostra feina.
Ens han acostumat a témer els accidents, ja que són els que, quan passen, fan mal de veritat. Però allò que realment hauríem de respectar, témer i prevenir és l’existència del risc.
El risc assumit és quelcom amb què convivim cada dia fins al punt que deixem de percebre’l com un perill per a la nostra salut. Això ens porta a cometre imprudències de manera inconscient, tot i saber que hi és, però el tenim tan normalitzat que ja forma part del dia a dia.
Mentre continuem centrant-nos només en els accidents i no reflexionem sobre els riscs com a element potencial, seguirem convivint i normalitzant situacions que poden derivar en accidents sense ser-ne conscients.
