Enquestes de riscos psicosocials: eficàcia o tràmit?
L’eficàcia de les enquestes de riscos psicosocials és un tema delicat, complex i, sovint, generador de molts dubtes. Suposo que molts de vosaltres heu llegit o fins i tot heu treballat amb alguna d’aquestes enquestes: el mètode ISTAS amb les seves variants, el mètode de l’INSST, entre d’altres.
Qualsevol d’aquests mètodes acostuma a ser llarg, feixuc i amb preguntes que, en molts casos, són difícils d’entendre i d’interpretar. Això provoca que els participants acabin desistint —i aquest seria el millor dels casos—, o bé responguin de manera automàtica, sense llegir realment ni les preguntes ni les opcions de resposta.
Un cop més, hem convertit una eina que hauria de servir per analitzar el nivell real de risc psicosocial en un simple tràmit per complir l’expedient legal.
I no ens enganyem: no n’hi ha prou amb fer una sessió prèvia per explicar la importància de respondre amb honestedat si després s’ha d’invertir entre 60 i 90 minuts responent preguntes difícils de comprendre i valorar.
Potser ja és hora de pensar en qüestionaris més breus, més clars, participatius i adaptats a la realitat de cada empresa. Deixem de fer perdre el temps, la motivació i la il·lusió a aquelles persones que realment volen contribuir a millorar el benestar laboral.
Deixem de fer ximpleries i política-ficció: comencem a fer prevenció tècnica, eficaç i eficient.
