Els drets lingüístics dels treballadors i la situació del català
Els drets lingüístics dels treballadors són una part fonamental dels drets laborals i de la igualtat d’oportunitats. Tota persona té dret a expressar-se i ser atesa en la seva llengua, especialment en l’àmbit laboral, on la comunicació és clau per a una bona convivència i una relació laboral justa. En el cas dels territoris amb llengües pròpies com Catalunya, això implica garantir l’ús normal i preferent del català, com a llengua oficial i pròpia del país.
Malgrat que el marc legal protegeix aquest dret —la Llei de política lingüística, l’Estatut d’autonomia i la mateixa Constitució espanyola—, la realitat sovint és una altra. Són molts els treballadors que es troben en entorns on l’ús del català és ignorat, qüestionat o fins i tot rebutjat. Això passa tant en el sector públic com en el privat, i especialment en àmbits com el comerç, la restauració o l’atenció al públic, on es tendeix a prioritzar el castellà o altres llengües en funció de suposades exigències de mercat.
Aquesta situació genera no només una vulneració de drets, sinó també una pressió psicològica i emocional sobre els treballadors catalanoparlants, que poden arribar a sentir-se discriminats o forçats a renunciar a la seva llengua per evitar conflictes i, fins i tot, no destacar-se en la defensa dels seus drets per no patir pressions relacionades amb la continuitat de la seva feina.
Cal recordar que molts catalanoparlants, encara actius laboralment, van ser obligats a escolaritzar-se exclusivament en castellà i se’ls va prohibir estudiar en el seu idioma matern. A més, molts d’ells van patir repressió en primera persona, o en el seu entorn proper, pel fet de no tenir el castellà com a llengua materna. Encara avui, amb la llei al seu favor, sovint es veuen forçats a canviar de llengua per “no generar conflictes”. Aquesta realitat perpetua les dinàmiques d’un estat dictatorial que moltes persones que han decidit no parlar català prefereixen ignorar i, massa sovint, fins i tot potenciar. Sovint s’al·lega dificultat per aprendre’l, però els catalanoparlants, només per ser-ho, no tenim cap capacitat especial per als idiomes: si nosaltres vam aprendre castellà, ells també poden aprendre català.
És responsabilitat de les empreses garantir un entorn lingüísticament respectuós i inclusiu. Això implica facilitar formació en català als treballadors que ho necessitin, adaptar la comunicació interna i externa, i assegurar que els empleats puguin expressar-se lliurement en català, tant entre companys com amb la clientela.
Cal també que les institucions vetllin pel compliment de la normativa i que la societat en general prengui consciència que els drets lingüístics no són privilegis, sinó garanties bàsiques per a la igualtat i la cohesió social. La defensa del català en el món laboral no és només una qüestió cultural, sinó també una qüestió de drets humans i de dignitat laboral.
Només amb un compromís ferm podrem garantir que cap treballador hagi de triar entre la seva feina i la seva llengua.
