EL SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT ES MIRA EL MELIC
Ahir va ser un dia caòtic, però només una mica més que altres dies, pel temps que va durar el col·lapse.
Es va demostrar el grau de poca planificació, estratègia, resolució i la manca d’agilitat i imaginació dins d’aquest organisme.
No es pot esperar que arribi el problema o la desgràcia per buscar la solució. El SCT ha de disposar de múltiples mesures alternatives per resoldre’l molt abans que aparegui, encara que aquest problema pugui no aparèixer mai.
El senyor Lamiel diu que els ciutadans estaven informats a través de les xarxes socials del SCT, però, i tots aquells conductors que no disposen de xarxes socials o que són d’altres països? Aquests no circulen per les carreteres catalanes?
El senyor Lamiel ens diu que es va haver d’activar la comitiva judicial. Com ho van fer, al peu coix?
També afirma que disposen de tots els equips tècnics (grues, góndoles…), però que esperaven les ordres del comissari de la càrrega. Quan les van rebre, van intentar retirar-la, però no van poder. Això vol dir que el que tenien no era l’equip adequat.
Potser el SCT hauria de posar-se les piles i deixar de mirar-se el melic.
Més planificació, més professionalització, menys publicitat i menys ineptitud.
Comencem a fer un país on faci goig dir que hi vivim.
