JUBILAR-SE O NO JUBILAR-SE, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ
Estic veient per TV3 l’entrevista que en Ricard Ustrell fa a en Carles Francino al programa Col·lapse. Em quedo bocabadat amb les seves explicacions sobre les seves vivències personals. Em sorprèn un fet concret: la seva reflexió sobre si es jubilava o continuava treballant, i la decisió que, tot i tenir 66 anys, volia continuar treballant perquè gaudia de la feina que fa.
Aquesta pregunta que es fa en Francino, ens la fem moltes persones a partir d’una certa edat, i ens la plantegem per una qüestió sociocultural. A les persones de la meva generació i més grans ens van educar en una cultura basada en el treball i l’esforç, sense matisos. Ens ensenyaven a treballar i ens inculcaven que si no ho fèiem érem un paràsit per a la societat. Fins i tot tenim un munt de dites que reflecteixen l’obligació de treballar. Ningú no ens va ensenyar a aturar-nos i reflexionar sobre deixar de treballar i gaudir dels dies que ens resten de vida fins al nostre traspàs.
Ara bé, el fet de jubilar-se és una decisió personal que cada individu ha d’escollir conscientment, sabent si gaudirà més treballant o si vol utilitzar els dies, mesos o anys que li resten per fer altres coses. La jubilació ha de ser una decisió personal i conscient, que s’ha de preparar sense cap mena de pressió ni condicionament. Qui vulgui continuar treballant i tingui ganes o projectes, que ho faci; i qui vulgui jubilar-se, que no se senti en cap cas influenciat per aquella pressió que ens volien transmetre, segons la qual, en deixar de treballar, ens convertíem en un paràsit per a la societat.
