Cultura preventiva: una assignatura pendent
Cada dia ens sorprenen notícies als mitjans de comunicació que ens mostren les excentricitats i bogeries que fan petits i grans, i que després es publiquen a les xarxes socials. Hi veiem imatges de tota mena de temeritats: gent conduint de forma imprudent, fent-se selfies a indrets perillosos o protagonitzant autèntiques bestieses.
Potser ja va sent hora que algú comenci a denunciar també totes aquelles publicacions on es veuen operaris treballant sense cap mesura de seguretat, manipulant proteccions de màquines o mostrant “trucs” per esquivar els sistemes de seguretat més complexos.
Mentre alguns ens trenquem el cap cada dia per promoure una cultura de la seguretat laboral, d’altres fan vídeos ensenyant com saltar-se les normes, i el més greu: les administracions ho miren, ho deixen passar i, sovint, fins i tot en fan befa.
Potser al final haurem de llençar la tovallola i deixar d’esforçar-nos, mentre les administracions continuen amb la seva tasca ineficient, sense planificació ni visió de futur.
Si no es comença a planificar seriosament una política pública per crear una cultura preventiva que formi les noves generacions de treballadors i treballadores, el desastre està servit —i en safata de plata.
