Ens prenem seriosament els reconeixements mèdics de vigilància de la salut?
Ens prenem seriosament els reconeixements mèdics de vigilància de la salut?
La resposta és que no.
En la majoria dels casos, són un pur tràmit que es fa per complir amb l’expedient; unes vegades perquè ho exigeixen els clients, d’altres perquè els RLT ho demanen, altres cops perquè així ho estableix el conveni o algun acord laboral, i, en ocasions, simplement per pressió del servei de prevenció.
En poques ocasions els reconeixements s’ajusten a les necessitats reals de les feines. Els protocols establerts, sovint antics i obsolets, no s’adapten als riscos reals de les tasques que es desenvolupen.
D’altra banda, la manca de consciència dels mateixos treballadors i la poca professionalitat o experiència del personal sanitari que realitza part dels reconeixements fa que la secció d’enquestes es respongui sense donar-li el valor real que té. En la part més mèdica, sovint no es comprova, ni es demanen antecedents o historial del treballador; el metge bàsicament es creu el que li diu la persona visitada.
Això dona lloc a certificats d’aptitud mèdica laboral molt dubtosos, en què, d’una banda, la realitat de l’estat del treballador no s’ajusta totalment a la veracitat i, de l’altra, els riscos del lloc de treball i la seva compatibilitat amb el treballador no s’han comprovat en la majoria dels casos.
S’ha de promoure una vigilància de la salut real i completa, que inclogui un model integral de la història clínica del treballador (mútua, servei de prevenció i Seguretat Social) i deixi de ser un simple tràmit o un instrument d’increment de facturació dels serveis de prevenció aliens.
Quan ho fem d’aquesta manera, serà quan protegirem veritablement els treballadors i podrem posar en marxa solucions reals, adaptar els llocs de treball i fer les empreses més segures i productives.
