CONSEJOS E.P.I. (CATALAN)

 

INDICE GENERAL

 

VISIÓ GENERAL DELS EPI.

 

Cal tenir en compte els nous reptes que va aportar la llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, i tots els reglaments que varen sortir en els 3 anys seguents, entre ells el RD. 773/1997, del 30 de maig de 1997, sobre utilització d’E.P.I.

Un Equip de Protecció Individual serà qualsevol protecció per ús individual que ens evití, o si més no, ens dificultí la facilitat de prendre mal en el desenvolupament quotidià de la nostra feina; és obligatori que tot EPI sigui CERTIFICAT.

Hi ha un principi molt important, o millor dit, fonamental, en el món de la SEGURETAT LABORAL que diu:

"Es més important la seguretat col.lectiva que la protecció INDIVIDUAL".

Un EPI ens protegirà davant d’un accident, però no ens aïllarà d'una situació normal de treball, i l'utilitzarem quan sigui l’única solució per treballar segur; però sempre tenint present les seves limitacions. És millor col.locar un sistema de ventilació forçada que utilitzar mascaretes per a tot el personal. És molt important que el treballador desenvolupi la seva feina el més comodament possible.

Resumínt, seria molt convenient tenir en compte una sèrie de normes per la bona utilització dels EPI:

1.- ESTAR PROVEIT DE L'EQUIP NECESSARI PER AQUELLA FEINA.

2.- SABER UTILITZAR PERFECTAMENT L'EQUIP.

3.- TENIR TOTES LES PRECAUCIONS EN EL SEU ÚS.

4.- NO VOLER-NOS SOBREPROTEGIR.

5.- FER UN BON MANTENIMENT DELS EPI.

6.- EDUCAR AL PERSONAL QUE ELS FARA SERVIR.

7.- CONEIXER ELS PRIMERS AUXILIS EN CAS D'ACCIDENT.

8.- TENIR UNA BONA HIGIENE PERSONAL.

9.- NO VOLER EXTREMAR SITUACIONS DE RISC O PERILL.

10.- NO MODIFICAR CAP EQUIP PER SENZILL QUE ENS SEMBLI.

11.- LA COMODITAT EN LA SEVA UTILITZACIÓ.

12.- POSSIBILITAT DE PODER COMBINAR LA SEVA UTILITZACIÓ AMB LA D'ALTRES EQUIPS.

 

SABATES i BOTES DE PROTECCIÓ.

 

No és la nostra intenció donar un llistat de la normativa de seguretat, ni una relació dels tipus de CERTIFICACIÓ CE, tant sols volem donar una visió general del tipus i la seva utilització pràctica.

Les botes i sabates de protecció es diferencien de les normals de carrer principalment per que porten punteres i/o plantilles metal.liques.

Una vegada sabem si volem botes o sabates, i si volem seguretat de puntera (per caigudes d'objectes) o plantilles (protegeix la planta del peu de punxades) o dels dos tipus, tant sols ens restarà buscar el tipus de sola que volem NITRIL, POLIURETA O NITRIL-POLIURETA, i el disseny més adequat per cada tasca.

En un lloc que pugui caure ferritja, serà més adequat una bota amb solapa que una amb cordons, i, si és de cordons millor amb buf que amb llengüeta simple. Si poden caure líquids calents, metalls fosos o àcid, serà més recomenable una bota amb cibella ràpida que una amb cordons, i així podriem mirar cas per cas.

Pel que fa a les botes per protergir-nos de l'aigua, o de líquids serà molt important quin tipus de líquid i quina quantitat, ja que no és el mateix protegir-nos d'aigua que de oli o sang.

Podrem escollir entre diferents alçades i diferents materials : NITRIL, POLIURETA, PVC o CAUTXU.

 

LES ULLERES DE SEGURETAT.

 

Són ulleres fabricades amb materials molt resistents, que no distorsionen l' imatge, i protegeixen de diferents riscus.

És important el tipus de montura que utilitzarem. Segons la tasca a desenvolupar no serà el mateix si hem de protegir tota la cara que si hem de protegir la vista, si l'agent agresor és sòlid, líquid o gas, i la temperatura, força i direcció en que ens atacarà.

És molt important la forma de la cara de l’usuari que utilitzara la protecció ocular o facial.

El tipus ocular, serà de vital importància, per a protegir-nos del nostre agressor. Pot ser transparent o opac, segons la intensitat de llum, i en vidre o en material plàstic (principalment policarbonat). El vidre és més pesat, però per algunes tasques és més convenient.

Ens podriem allargar molt, però aquesta no és la nostra intenció.

 

MASCARETES i FILTRES.

 

Són els més utilitzats dintre de la protecció de les VIES RESPIRATORIES, ja que els equips autònoms s'utilitzen en menys quantitat.

Pel que fa a aquest equip, és molt important saber de que ens volem protegir, en quina mesura i quant de temps.

Ens fixarem molt bé en l'acoplament entre la mascara i el filtre, en l'adaptació de la mascara a la cara de l'usuari i en el seu pes.

Si el contaminant és gas o vapors que puguin afectar la vista, serà millor utilitzar una mascareta de protecció facial, però si és pols, no ens farà falta. Tot segons el gust de l'usuari.

Molt important serà l'elecció del filtre, ja sota el nostre punt de vista és el que realment protegeix. Amb això volem dir que és on tenim que prestar màxima atenció per tal de no fer despeses innecessaries i cobrir perfectament les necessitats de l'usuari.

És de vital importància per la vida de l'usuari no utilitzar les mascaretes en atmòsferes amb deficiència d'OXIGEN és a dir, amb una quantitat inferior al 18%. En aquests casos, serà necessari utilitzar equips autònoms o connectats a l'exterior per respirar una atmòsfera no contaminada.

Hem de pensar que pel fet de ser equips delicats i que el seu mal funcionament pot afectar la salut greument, haurem de tenir molta cura en el seu bon manteniment i estar degudament ensinistrats en el seu ús.

 

PROTECCIÓ CONTRA EL SOROLL.

 

L' oïda, i en especial els timpans, són molt delicats. Els afecten els canvis de pressió, de temperatures, sorolls sobtats o continus. Per això les proteccions per les orelles ens aïllaran de la majoria d'aquests efectes, i principalment, del soroll.

Hi ha diversos tipus de protectors. Els més usuals són els taps i les orelleres. El que fan aquests protectors es tan sols amortir el soroll, és a dir, disminuir la seva intensitat. També podriem parlar d'equips més sofisticats com cascs amb intercomunicadors, etc... però no son els més utilitzats.

De taps n'hi ha de molts tipus: des de els rígids fins els moldejables o fets a mida. És molt important cuidar la seva conservació i tenir en compte que són elements personals, ja que podrien transmetre algunes malalties. Pel seu baix preu i llarga durada, val la pena que cada usuari tingui els seus.

 

PROTECCIÓ CONTRA LES CAIGUDES.

 

Una caiguda pot ser molt perillosa: pot causar la mort d'una persona o lesions greus i irreversibles.

Un traumatisme en una cama o un braç pot ser més o menys greu, però dificilment causarà discapacitats o mort del malalt però una lesió medular pot causar la mort o la incapacitat total de l'usuari. Amb això no volem dir que sigui perillòs mortalment el fet de treballar en llocs que puguin presentar perill de caigudes, el que volem es concienciar que una bona prevenció és millor que totes les cures del món.

Actualment hi ha una normativa força rígida pel que fa a la fabricació dels EPI; això ens dona una seguretat altísima en el seu bon funcionament i resultats.

Hem de tenir present la física que en ensenyaven a l'escola, i principalment la fórmula de l'energia potencial. Així :

Ep = Massa x Gravetat x Alçada ===> Pes x Alçada

Si el nostre home pesa 85 kg. i caigués de 2 metres :

Ep = 85 x 2 = 170 Joules

Tindriem que la força que actuaria sobre el cos seria de quasi DUES tones, amb el conseqüent cop.

Per poder soportar aquesta força, cal ser un SUPERHOME, o utilitzar un ARNÈS DE SEGURETAT i UN AMORTIDOR DE CAIGUDA.

L'arnès de seguretat tant sols fa que la força resultant de l'impacte quedi repartida per tot el cos, no concentrant-la en un sol punt, mentre que l'amortidor de caiguda reduirà l'impacte en un grau important.

És molt important pensar que una simple relliscada o entrebancar-se amb qualsevol objecte pot provocar una caiguda des d'una gran alçada.

Penseu en la fórmula i una caiguda d'un 8è pis (24 metres).

 

GUANTS LABORALS : PROTECCIÓ I HIGIENE.

 

La protecció de les mans la podem considerar de cabdal importància, ja que el 99% de les feines físiques és desenvolupen amb les mans. Podriem dividir aquesta protecció en dos tipus:

PROTECCIÓ propiament dita que seria contra agents mecànics tals com cops, talls, punxades, massegades, etc., contra temperatura molt alta o baixa, contra agents químics, tals com àcids, greixos, bases o d'altres productes que poguessin afectar-nos cutàneament, no oblidem els contactes electrics, causa de moltes morts en el mon laboral.

I l'altre protecció, que seria per HIGIENE: es referent a llocs esterils, o semi-esterils, i per no embrutar-nos, podriem posar uns exemples:

PROTECCIÓ HIGIENE NO-CONTACTE

Talls per planxa Pintar objectes Metalls en fusió Traballs amb vidre Pulir metalls.

Contacte electric Electrónica.

Manipular greix Envasat d’aliments.

Extraccions de sang Analitiques Manipular farmacs Netejar locals.

Aquests son algunes de les tasques en les que convenen l'utilització de guans.

Cada tasca permetria utilitzar un tipus específic de guant, que es podrien detallar segons els productes, de l'empresa, o tipus de feina que fes cada operari.

 

ROBA LABORAL: LA PERSONALITZACIÓ DE L'EMPRESA.

 

Podriem parlar de la protecció del cos contra agents externs, tals com líquids calents, líquids tòxics, foc, particules incandescents, partícules impulsades, objectes tallants, radiacions de tot tipus, contaminació bacteriològica, etc.

Però SURPOL tracta els equips laborals més normals, la roba de feina, per uniformar a tot el personal però amb una sèrie d'innovacions molt importants, tals com clips en lloc de botons, costures amb resistència calculada a la tracció, etc.

 

SENYALITZACIO: LA FORMA VISUAL D’EVITAR ACCIDENTS.

 

La senyalització, es una formula mes per introduir a les empreses messures de prevencio dels accidents, es clar que una senyal no ens protegeix dels cops, pero si que ens indica els punts de l’industria, la botiga o l’oficina, on hi ha un tipus de perill, un equip d’extinció, un equip de proteccio, o una obligacio o prohibició.

El 14 d’abril de 1997, en el BOE, nº 97, es va publicar el R.D. 486/1997, sobre SENYALITZACIO DE SEGURETAT, en el que s’estableixen totes les messures que han de seguir les senyals, tant en fabricació de les senyals com en l’utilització de les mateixes.

De tipus de senyals, n’hi han de diversos tipus:

Senyals de prohibició.

Senyals de us obligatori.

Senyals de advertiment de perill.

Senyals de equips per previndre incendis.

Senyals de salvament i Vías de seguretat.

Senyals de salvament i Vías de evacuació.

Planols de evacuació i emergencia.

Senyals orientatives.

Señaliçació de envasos.

Transport de mercaderies perilloses.

Transport per carretera.

Senyals informatives.

Senyals especiels per quimiques y radiologiques.

Cartells informatius per riscus laborals.

Etiquetas per la indentificació de canonades.

Señalizació vial.

 

Color

Significat o finalitat

Ejemples de aplicació

Groc

Taronja

Atenció, risc de perill

Señalizació de riscus (incendis, explosións, radiació, toxicitat, etc...).

Señalizació de esglaons, pasadisus de poca alsada, obstácles (2).

Blau (1)

Obligació

Obligació de portar un equip de protecció personal.

Verd

Situació de seguretat

Vias de socor, Surtides de socor, Duchas de socor, Llocs de socor y primers auxilis.

Vermell

Parada, Prohibició

Senyals de parada, Dispositius de parada de emergencia, Senyals de prohibició.

Igualment utilizat per  la señalizació de material de prevenció y de lluita contra incendis.

(1)  El blau es considera com color de seguretat unicament cuan s’utilitza la figura rodona.

(2)  El vermell ataronjat fluorescent pot emplearse en lloc del groc, excepte en las senyals de seguredtat.

Efectivament, aquet color te un alt grau de visibilitat, especialment en condicions de llum natural escasa.

Es molt important els colors de seguretat i els del contrast, per així poder veure be aquestes senyalitzacions, i seguir la normativa.

Color de seguretat

Color de contrast

Vermell

Blanc

Groc

Taronja

Negre

Blau

Blanc

Verd

Blanc

Cal tenir molt en compte que els senyals, no han de oferir duptes i han de ser clars i per perills determinats, i estar col.locats en llocs visibles i clars.

Aquestes son les indicacions bàsiques per tenir en compte en l’utilització de les senyalitzacions de seguretat.

 

PER AMAGATZEMAR AMB MATERIALS ESPECIALMENT PERILLOSOS.

 

Per treballar amb materials especialment perillossos per les seves caracteristiques físiques o químiques, caldrà tenir una cura especial, no podem tenir-ho en recipients de qualsevol tipus, ni en quantitats grans, per això, hi han un tipus de recipient especial, tant tipus bido, com armaris per productes de diversos tipus tals com:

Productes inflamables.

Productes corrossius.

Productes explosius.

Productes altament toxics.

Productes autoinflamables.

Cada tipus de recipient, armari, etc.. te unes caracteristiques especials, per poder garantir un bon comportament amb aquests productes, i assegurar la nostre seguretat i salud.

Cal destacar un tipus de contenidors especials per salvament, que seran utilitzats per introduir en el seu interior un bido amb fuites, i aillar tot els productes de l’exterior, podent reutilitzar tant el producte com el bidó.

 

INDICE GENERAL